Al País Valencià també trobem presència de tarasques i cucaferes. El setembre del 2015 es va presentar la nova Tarasca d’Ontinyent, obra de l’escultora catalana Dolors Sans, i que volia recuperar la que tenia la població, documentada des del 1609.
Això no obstant, potser, les més conegudes són les de la capital, les de València. En aquesta ciutat es produeix una diferenciació entre Tarasca i Cucafera i esdevenen dues figures independents.
Com en la majoria d’aquestes manifestacions l’origen rau en la celebració del Corpus que a València es remunta fins al 1326, efectuant-se per primer cop la processó el 1355. Amb els seus alts i baixos anà passant els anys amb fortes davallades com la produïda per causa de la Desamortització de Mendizábal o la que causà la II República espanyola, quan només era permès fer els actes dins de les esglésies.
El gran punt d’inflexió, però, passà pel final de la dècada dels 70 del segle XX quan es creà l’Associació d’Amics del Corpus de València, amb l’objectiu principal de donar suport i impuls per a la recuperació de la festa i els seus elements.
En aquest sentit, l’any 2005 diversos mestres fallers a través de l’Associació recuperaren les imatges de la Tarasca amb closca de tortuga, cap de monstre i urpes esmolades; també s’incorporà la figura de la Cuca-fera que en aquest cas se la representa com una gran tortuga.
Tant la Cuca-fera com la Tarasca de València formen part d’un conjunt dins de la Processó del Corpus dedicat a escenificar tres hagiografies (vides de sants) vinculats amb la lluita amb el mal en forma de monstre: Sant Jordi i el Drac, Santa Marta i la Tarasca i Santa Margarida i la Cucafera.
Participen en la cercavila que es fa el divendres anterior al diumenge de Corpus on es traslladen alguns dels elements participants en la processó, on també prenen part.
Cucafera de Montblanc 