La carta als Reis de la Cucafera

Coincidint amb l’anunci de la creació de la Cucafera de goma, també s’ha presentat una carta als Reis d’Orient exclusiva. Inclosa dins la col·lecció Els dibuixos de la Cucafera de dibuixos per pintar, aquesta carta permetrà als més menuts demanar tots els regals que vulguin, inclosa la Cucafera de goma.

Durant els dies previs a les festes de Nadal es distribuiran pels centres educatius de la Conca de Barberà, també es podrà trobar en alguns equipaments com la Biblioteca Comarcal Conangla i Fontanilles de Montblanc i en l’acte de presentació de la Cucafera de goma, el dissabte 22 de desembre a les 12 del migdia al Claustre de Sant Francesc de Montblanc.

També us la podeu descarregar aquí i imprimir-la.

CucaferaMontblancCartaReis

Anuncis

Aques Nadal, la Cucafera de goma

Serà la primera figura de goma del Seguici Popular montblanquí i es presentarà coincidint amb les festes de Nadal.

Coincidint amb la celebració del Dia Europeu del Bestiari Festiu, la Cucafera de Montblanc ha fet públic un dels projectes més ambiciosos d’ençà del seu naixement l’any 2016, la creació de la Cucafera de goma. Es tracta d’una joguina de goma que recrea la bèstia montblanquina i que, de ben segur, farà les delícies de petits i grans. L’empresa reusenca Festiari serà l’encarregada d’obrar aquest nou producte com ja ha fet en molts pobles i ciutats del país com Tarragona, Reus o Vilafranca, entre d’altres. D’aquesta forma, la Cucafera es convertirà en el primer element d’imatgeria festiva a tota la Conca de Barberà que tindrà aquesta tipologia de joguina.

L’acte de presentació de la Cucafera de goma es farà coincidint amb les festes de Nadal. Concretament tindrà lloc dissabte 22 de desembre a les 12 del migdia al Claustre de Sant Francesc amb un vermut popular i activitats infantils. També s’aprofitarà per distribuir una carta als Reis d’Orient creada expressament per l’ocasió i que s’integra dins de la col·lecció Els dibuixos de la Cucafera.

Així mateix, amb la campanya #NadalamblaCuca s’animarà a compartir, a través de les xarxes socials, l’arribada d’aquesta nova joguina a les llars montblanquines.

En les pròximes setmanes l’entitat anirà revelant tots els detalls del que s’espera que sigui un projecte d’èxit.

IMG_0949

Ja hi ha guanyadora del concurs de Nadal

Amb 57 m’agrada, la foto d’Elisenda Capdevila esdevé la guanyadora del concurs: Per Nadal, cap pessebre sense Cucafera, organitzat amb motiu de les festes nadalenques.
El concurs proposava posar la Cucafera als pessebres de les llars montblanquines, fer-li una foto i compartir-la per Facebook, sent la que més likes obtingués, la guanyadora. En total, vuit participants s’han animat a compartir el seu pessebre amb la Cuca i finalment, el de l’Elisenda Capdevila n’ha estat el vencedor.
S’emportarà l’únic premi del concurs consistent en un conjunt de 2 trencaclosques exclusius del Seguici popular montblanquí, gentilesa de l’establiment l’Elefant Blau, de Montblanc.

Des de la Cucafera de Montblanc volem agrair a tots els participants la seva col·laboració així com a l’Elefant Blau pel regal dels premis.

15940749_628051814064697_4660436234893610997_n

Per Nadal, cap pessebre sense Cucafera

La Cucafera de Montblanc vol que en tots els pessebres montblanquins hi sigui present una part del Seguici Ppular. Per aquest motiu convoca el concurs: Per Nadal, cap pessebre sense Cucafera, per animar a posar la Cucafera als pessebres de Montblanc.

A través del web de la Cucafera es podrà descarregar una Cucafera retallable per poder-la posar al pessebre, un cop ubicada caldrà fer-li una foto i penjar-la al Facebook amb el hashtag #CucaNadal i etiquetant-la amb la referència @Cucafera de Montblanc.

Totes les fotografies participants es podran veure a l’àlbum de la pàgina de Facebook de la Cucafera i s’atorgarà un únic premi a aquella fotografia que més “m’agrada” sumi en l’àlbum del concurs. L’autor de la foto més popular s’endurà un conjunt format per dos trencaclosques del Seguici Popular exclusius i gentilesa de l’establiment montblanquí L’Elefant Blau. Les fotografies de la Cucafera al pessebre es poden enviar del 13 de desembre de 2016 al 6 de gener de 2017 a la mitjanit.

Tota la informació i les bases legals del concurs poden consultar-se al web del concurs: Per Nadal, cap pessebre sense Cucafera

cucanadalcartell-01

La Cucafera vol xumets!

El pròxim 4 de setembre Montblanc comptarà amb una nova bèstia del seguici popular, la Cucafera. D’origen medieval, la seva recuperació suposarà el retorn d’un dels elements més característics de la cultura popular de la Vila Ducal.

Tot i que d’aspecte ferotge, amb la boca mòbil i la possibilitat de dur pirotècnia, la Cucafera també tindrà un vessant més simpàtic i dolç tot llençant caramels a la mainada. A més, també recollirà els xumets d’aquells montblanquins i montblanquines més menuts que vulguin fer-se grans.

Durant les actuacions i sortides dels dies 8 i 9 de setembre, la Cucafera canviarà els xumets per caramels a tots aquells qui vulguin deixar enrere aquesta etapa de la vida. D’aquesta forma, la Cucafera de Montblanc es convertirà en l’únic element del bestiari montblanquí encarregat de custodiar xumets així com de repartir caramels.

Una tradició recent
L’entrega de xumets a un element d’imatgeria festiva s’ha consolidat en els darrers anys com un dels ritus de pas laics de la nostra societat. Iniciat de forma espontània l’any 1994 per la Víbria del barri del Poblenou de Barcelona, es va estendre ràpidament a altres indrets del país. En l’actualitat nombrosos pobles i ciutats de Catalunya tenen bèsties i gegants encarregats de recollir els xumets dels més petits. D’aquesta forma trobem Tarragona i la Víbria, Molins de Rei i el Camell, Vilanova i la Geltrú i la Mulassa o Lleida i el Drac Marraco, entre altres.
Montblanc, doncs, s’incorporarà  de la mà de la Cucafera a la llista de localitats catalanes on s’acompleix aquest costum.

 

Cucaxum-01-01

La Cucafera de Tarragona

Molt a prop de Montblanc, la ciutat de Tarragona també pot gaudir d’una Cucafera. Una bèstia amb una especial vinculació amb la Vila Ducal.

Segons sembla l’origen de la Cuca tarragonina es remunta fins a finals del segle XIV quan se’n va fer una després que hi actués a la ciutat la Cuca de Montblanc l’any 1381. Propietat del Gremi de Cuireters se suposa deuria estar recoberta de pells i cuir i el coll extensible que li servia per fer caure el barret als qui no se’l treien en passar la Custòdia de Corpus.

Es desconeix el moment en què la Cucafera deixà d’aparèixer pels carrers i places de Tarragona. No obstant això l’any 1991, l’Associació de Veïns del Port es va proposar la seva recuperació. De nou, la Cuca de Tarragona es vinculava a Montblanc posat que fou el montblanquí Josep Agustí l’escultor de la peça, conjuntament amb Antoni Mas que feu l’estructura i Josep Fonoll que s’ocupà del cuir que la recobreix. Fa 2,30 metres d’amplada, 5,5 metres de llarg i pesa 230 quilos. És portada per 7 persones i té el coll extensible i els ulls, les orelles i la boca mòbils. A més, per la boca pot llençar caramels, fet que la fa una mica menys ferotge.

L’any 2002 es crea la Cucafereta com a versió infantil de la bèstia.

A la Cucafera se la pot veure a la Casa de la Festa de Tarragona, però el pròxim 4 de setembre, extraordinàriament sortirà de la seva ciutat per visitar Montblanc i apadrinar la nova Cucafera montblanquina.

Les tarasques de Cervera i Barcelona

A Catalunya, conviuen les tradicions de la Tarasca i la Cucafera com a realitats diferenciades. I així com trobem les cuques de Tortosa o Tarragona, també trobem tarasques a Cervera i Barcelona.

La cerverina és la més jove posat que fou creada l’any 2008 a iniciativa dels Diables de Cervera Carranquers i més concretament la seva colla infantil. La construcció anà a càrrec de Xavier Badia del Taller La Gàrgola qui s’inspirà en la tradició provençal per al cap de la bèstia. A diferència d’altres, aquesta no té la boca articulada.

A Barcelona l’existència d’una Cucafera o Tarasca és complicada de datar posat que en determinats moments de la història, la documentació utilitza el terme tarasca per definir gairebé qualsevol element de bestiar. No obstant això, l’actual s’estrenà l’any 1993. És obra de l’escultor Xavier Jansana i propietat de l’Associació Geganters, grallers i bestiari de la Barceloneta qui la fan ballar pels carrers de la ciutat comtal.

Té cap de felí humanitzat i cos de tortuga a semblança de la Tarasca de Tarascó. Pot llençar pirotècnia quan participa en els correfocs conjuntament amb els Diables Tarascaires, però també té un vessant més amable que mostra en les cercaviles quan llença caramels i aigua.

Tot l’any se la pot veure a la Casa dels Entremesos, exposada amb la majoria d’imatgeria festiva de Ciutat Vella.

 

La Tarasca de Granada

Les tarasques i les cucaferes s’emparenten directament amb altres figures mitològiques de la cultura popular que referencien el costat fosc, l’inframón i les forces del mal com per exemple els dracs.

Aquesta vinculació es fa explícita a la ciutat andalusa de Granada, on la Tarasca pren més aviat l’aspecte d’un drac que no pas la fesomia més característica d’aquestes peces.

De nou, el Corpus és el marc on sorgeix aquesta manifestació, una festa amb especial arrelament a Granada per voluntat directa dels Reis Catòlics que volgueren que aquesta fos la festa principal de la ciutat.

La Tarasca de Granada se la representa com un drac amb les ales esteses i una dona dreta sobre del seu llom. Aquest maniquí és el que els granadins i les granadines coneixen com a Tarasca i té la particularitat de què cada any estrena un vestit diferent. Tots els sastres i les modistes de Granada consideren un honor poder vestir la Tarasca i el look de cada any no resta mai exempt de polèmica.

Cada dimecres de Corpus surt en processó conjuntament amb els capgrossos i és aleshores quan tothom pot veure el nou estilisme de la Tarasca. Des d’aleshores i fins al diumenge en què participa en la processó se la pot veure exposada davant de l’Ajuntament.

 

La Cucafera de Tarragona i el Basilisc de Reus padrins de la Cucafera de Montblanc

El pròxim més de setembre, en el marc de les Festes de la Serra 2016 es presentarà la nova Cucafera de Montblanc. D’aquesta forma es veurà complert el procés que endegà l’Ajuntament fa mesos per tal de recuperar aquest element del seguici popular, documentat a la vila des del segle XIV.
La tasca de disseny i confecció realitzada pel taller reusenc  Avall, guanyador del concurs públic convocat per a tal, es donarà a conèixer durant la Mostra de Gegants i Bestiari del dia 4 de setembre al matí, a la plaça de Sant Francesc.

Per tal d’acompanyar la nova peça i esdevenir-ne els padrins, es comptarà amb la presència del Basilisc de Reus i la Cucafera de Tarragona. El Basilisc de Reus es tracta d’una figura mitològica creada l’any 2007 per l’artista reusenc  Manel Llauradó. Amb cap de gall, cua de serp, ales i cos de gripau és una de les bèsties més genuïnes de la capital del Baix Camp.
Per la seva banda, la Cucafera de Tarragona té un lligam especial amb la vila de Montblanc posat que la primera referència de la Cuca montblanquina és, precisament, arran d’una actuació que va fer a Tarragona. Això, sembla ser, va esperonar als tarragonins a crear la seva pròpia Cucafera. L’actual, però, va estrenar-se l’any 1991 a iniciativa de l’Associació de Veïns del Port i la seva construcció anà a càrrec d’Antoni Mas, Josep Fonoll i l’escultor montblanquí Josep Agustí. Amb l’apadrinament, les Cuques de Montblanc i Tarragona refermaran el vincle que les uneix i alhora s’establirà un de nou amb Reus i el seu Basilisc.

Sin título-1

 

La Cucafera de Tortosa

A casa nostra, una de les cuques més populars, és la de Tortosa. És un símbol identitari de la ciutat que es remunta fins al segle XVI. La de Tortosa té cos de tortuga, cap de cocodril i coll extensible que obre i tanca la boca, i antigament també portava pirotècnia. No va sola, sinó que sempre l’acompanyen dues cuques més petites que representen les filles.

Al principi era propietat de la Confraria de Pescadors i la llegenda deia que l’havien pescat al Fangar i portada fins a la ciutat. Sembla ser però, que durant un temps estigué en desús fins que al segle XIX començà a participar en les Festes de la Cinta passant a ser propietat de la Confraria de la Cinta. A partir d’aquest moment, també apareix una altra llegenda sobre l’origen de la Cucafera que s’ha popularitzat molt, sobretot a partir de mitjans de segle XX. Segons aquesta nova contalla, explica com la Cucafera vivia en una cova i tenia presonera a una princesa, d’aquestes arribà a Tortosa un noi anomenat Rufolet que es proposà salvar a la noia, un follet al qui rescatà de ser ofegat a la bassa del Xaco li digué que a la Cucafera l’havia de vèncer tallant-li la cua i les orelles. Així ho feu Rufolet i amb la bèstia amansida, alliberà la princesa i tots tres tornaren a Tortosa.

En l’actualitat les cuques de Tortosa són propietat de l’Ajuntament i participen en els principals actes del cicle festiu de la ciutat. La resta de l’any, se les pot visitar a la Casa dels Gegants emplaçada a l’edifici de la llotja.